Amor

Amor és passejar per la platja. És una posta de sol. És abraçar i acariciar i besar. Amor és la veïna que em somriu. Amor és el dinar amb l'àvia. Amor és veure com creixes. És viatjar. És córrer. Amor és cridar. És la guitarra. És escriure. Amor és mirar-te una estona contemplant la teva bellesa sense que tu te n'adonis. Amor és conéixer. És retrobar-se. És cantar. És aniversari. Amor és tranquil·litat. Amor és ballar. És riure fins a plorar. És plorar fins a riure. Amor és notar la sorra entre els dits. És música i pintura. És mirar estrelles una nit d'estiu. És fer tombarelles. Amor són flors roses i vermelles i blaves i blanques. És un nen que juga. És un primer petó. Amor és l'olor de l'herba. Amor és llegir. És ajudar, aprendre. Amor és xocolata. És el raig de sol que em desperta pel matí. És la pluja i l'hivern. Amor és veure’t, sentir-te, tocar-te. És confiar. Amor és la delicadesa amb què mous les teves mans. És dormir. És respirar i sentir respirar. Amor és creure, confiar. Amor és créixer i no voler-ho. És desitjar. És un riu. Amor és ser i ser-ne conscient de ser. Amor és amistat. És sol. És lluitar, guanyar i perdre. Amor són les sorpreses. És arribar a casa. És pau. És poesia. És recordar. És força. És seguretat en un mateix. Amor és il·lusionar-se. És agafar aire i creure que es pot. És ser sincera i transparent. Amor és que em remoguin la ment i el cos. Amor, amor amor. Amor ets tu. Sóc jo. És viure. L'amor ho és tot.

Amor, amor, amor.

Pessigolles

Érem massa nens encara per entendre el concepte de la mort. No ens havia tocat mai d'aprop i només la concebíem com la falta d'algú que ens estimem. Tot i així, les nostres nocions temporals no eren gaire exactes i tampoc podíem fer-nos la idea del “per sempre”. La desaparició d'algú de nosaltres suposaria la màxima pena però encara no n'érem conscients. No podíem arribar a fer-nos a la idea de la resta de la nostra existència sense els nostres pares o l'un sense l'altre. Igualment, però, sabíem que la mort era una cosa negativa, no desitjable ni desitjada. No la voliem a prop nostre i no ens agradava la idea de la desaparició d'algú de nosaltres. És per això que ens vam fer una promesa per tal de garantir-nos la companyia eterna, la seguretat vital, la compenetració natal, la incondicionalitat, l'amor, la vida: si algun dels dos moria, l'altre havia d'utilitzar les pessigolles per a retornar-li a la vida. Mai fallava.  Fos com fos, estiguéssim on estiguéssim, les pessigolles mai no sobraven, eren necessàries per donar-nos la vida.

I, sisplau, mai no deixis de fer-me pessigolles, m'ho deus, m'ho vas prometre.

Blau

Amagàvem el nostre secret entre mirades delatadores i somriures evidents. Un cop d’ullet per saber quan havia de seguir-te i una hora entre examen i examen. “On aneu?” ens preguntaven, “A estudiar” responíem a l’uníson. Quan no ens veien, llavors, un somriure còmplice. Amagàvem el nostre amor entre la fonètica i Plató. L'aprovat el teníem segur. 

Do major

Un moviment inicia la màgia. Les seves mans prenen força i velocitat i comencen a executar amb precisió aquelles mocions. Ja no es pot parar: es dibuixa un accent en el silenci, una esquerda en pas del temps que l’atura i l’encongeix, comença el somni que em desperta de la letargia. La seva melodia és una invitació, em convida a apropar-me, i m’apropo.

Acaricia totes i cadascuna de les cordes i les notes galopen sense rumb. El pentagrama, tens, marca els silencis, el ritme, la intensitat. Un somriure m’insinua, uns dits que es freguen, una boca que em crida. Un suspir. La mirada fixada i les ganes desbocades. La perfecció interpretada, tot l’amor en una peça.

El so, satisfet, calla.
               I el silenci s’imposa de nou.

Havíem fet l’amor sense tocar-nos.

La cita

Era el dia més important de la seva vida.

Va dutxar-se i es va posar crema hidratant. El maquillatge li feia un aire més jove. Va pintar-se les ungles. Va anar a depilar-se i es va fer un recollit de cabells a la perruqueria.  Es va comprar la colònia més cara i es va posar faldilla i talons.

Tot estava llest per a la seva cita. Estava guapa i provocativa i olorava bé.

Tot just quan va arribar i va veure la seva cita, va començar a descordar-se la camisa i va treure’s la faldilla. A fora els talons i els cabells lliures. El vent xiulava. Una tovalloleta esborrava el maquillatge. Es va desfer lentament del conjunt de roba interior que li cobria els pits, deixant-los al descobert.

I llavors, fluixet, va acomiadar-se perquè la seva cita ja havia arribat.