Et tinc a sobre de les meves cames amb el cap recolzat a sobre del meu braç dret. Amb la mà esquerra t'acaricio la cara i t'aparto els cabells per veure com dorms. És tard i només ens il·lumina la llum de la lluna. La resta de Follets parlen sobre com els ha anat el dia, què senten i com estan. I tu somniques i respires fort.
Què deus estar somiant? M'imagino dins del teu cap un món ple de dracs i animalons fantàstics: fades, follets, sirenes... Tots compartint i vivint, feliços. I t'imagino a tu entre mig d'aquell món que t'has creat: voles amb els dragons, construeixes cabanes de tamany de miniatura, jugues amb espases fetes de troncs, et banyes a un riu i menges fruits del bosc.
Llavors t'abraço una mica més fort i tu t'acomodes entre els meus braços, sospires i segueixes dormint. No puc evitar que em caiguin unes llàgrimes dels ulls en veure't així de petita i de bonica.
Que mai no perdis això que et caracteritza, aquesta essència tan ferotge que tens. Que mai ningú no et faci perdre aquesta energia i vitalitat. Que visquis, amb tot i de tot, amb els cabells despentinats i la roba bruta i que no t'importi. Que trepitgis fort, descalça, per sentir-ho tot. Que siguis forta i valenta, i que mai mai mai deixis de ser aquesta Emma tan i tan salvatge.
13 d’abril 2017
08 de març 2017
Dia de les dones
En construcció
Ni puta
ni bruixa
ni monja
ni mare
dona sóc
senzillament
dona
i també puta
i bruixa
i monja
i mare
totes
em fan
dona
casualment
dona
possiblement
dona
arquitectònicament
dona
ni bruixa
ni monja
ni mare
dona sóc
senzillament
dona
i també puta
i bruixa
i monja
i mare
totes
em fan
dona
casualment
dona
possiblement
dona
arquitectònicament
dona
Begonya Pozo
8 de març: commemoració, record i suport a totes i cadascuna de les dones d'arreu del món. Sí, d'arreu del món. De les dones sotmeses, apunyalades, violades, condemnades, explotades, jutjades, assassinades, assetjades, de les àvies, mares i filles.
Avui és un dia de i per a les dones que lluiten i també de les dones que ja no poden lluitar. Un dia lila, d'empoderament femení, de reivindicació i de lluita. Un dia de declaració de guerra contra un sistema opresor, una dia combatiu.
Mentre caminava pel carrer, aquest matí, mirava al meu voltant i notava la complicitat de les mirades de les dones amb qui tant comparteixo: lluita, secrets i força.
Des del meu interior més profund comparteixo tota la meva energia per a guanyar aquesta lluita, per a ser considerada persona, i per a poder gaudir dels drets que ens pertanyen. Perquè el feminisme no és res més que això: la reivindicació que nosaltres, les dones, també som persones. No vull els drets dels homes, no vull la igualtat amb homes: jo no vull ser considerada millor per ser dona, ni vull ser opressora, ni vull cobrar més per ser dona. Jo vull els drets de persona, vull ser considerada humana en tots els àmbits.
Avui, tota jo, sencera i salvatge, lluito i crido pels meus drets, pel que mai no ens han donat i ens intenten treure cada dia. I avui, 8 de març, a més de reivindicar els meus drets, els nostres drets, proclamo la nostra força, que sé de ben segur, que ens fa invencibles.
.
05 de març 2017
Sola
Sola. Davant de tot el que s'obre davant meu, encarada cap al precipi, i amb l'esquena també a tot un abisme. Sola.
Però forta, amb els braços ben oberts per abraçar-me fort a tot el que em ve. Amb la mirada fixada en els meus objectius, ulls ben oberts i observant atenta.
Sola. Sentiment i realitat. Evidència. Sola però forta i ferma. Amb els peus a terra i trepitjant ben segura. Fent camí i respirar intens.
Sola però amb mi, sense por.
I és que amb jo, amb mi, sóc indestructible.
Però forta, amb els braços ben oberts per abraçar-me fort a tot el que em ve. Amb la mirada fixada en els meus objectius, ulls ben oberts i observant atenta.
Sola. Sentiment i realitat. Evidència. Sola però forta i ferma. Amb els peus a terra i trepitjant ben segura. Fent camí i respirar intens.
Sola però amb mi, sense por.
I és que amb jo, amb mi, sóc indestructible.
02 de març 2017
08 de gener 2017
20
20 a la pell, a totes les carícies
que m'han fet, a tots els petons que he rebut, als calfreds, als dits, a la
panxa, al pit, a la galta i a l'esquena.20 al cor, a les cançons boniques, a
les paraules dolces, a les mirades còmplices. 20 a tot arreu de mi, a tot el
meu cos. 20 a les flors que germinen i creixen, a les ferides que es curen, a
la força de l'amor (que sempre hi torna, i que sempre guanya). 20 a tot el que
he après i ensenyat, 20 a les caigudes, a acompanyar i mimar, 20 a estar-me,
mirar-me i estimar-me. 20 a reconèixer-me al mirall, aprendre'm i entendre'm. 20
a les meves mans, que encara hi cap més vida, més amor, més paraules. 20 que
ocupen i que encabiran més de tot, més de totes, i més de mi.20, bonica, així
de fortes, així de fermes i sempre sempre sempre, així d'incondicionals. 20,
bonica, 20.Avui, més que mai, amb mi.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)



