La nit

Les nits d’hivern són nits fredes, però alhora calentes. Aquestes nits són l’excusa perfecta per abraçar i ser abraçats. Són les responsables de les quedades a casa de les amigues per jugar a jocs de taula totes juntes. Nits de sofà, peli i manta. Nits de sopa de fideus i xocolata calenta.

Les nits estiuenques són fresquetes. Nits on el rellotge perd les agulles i la lluna brilla. Nits on la platja et crida per fer un tomb per la riba del mar agafats de la mà (o de la cintura). Nits de festa, de ballar fins perdre el peus. Nits d’orxata i gelats d’stracciatella.

Durant la nit s’incrementa l’amor. S’incrementen les ganes de viure. La nit és còmplice de molts moments. La nit acomiada parelles que volen seguir besant-se. La nit castiga els joves que arriben tard. La nit bateja els nadons que neixen. La nit ens envia bons somnis per despertar alegres.

M’agraden les nits. M’agraden perquè són boniques, tendres. Les nits són fosques però il·luminen els ulls. 

Estiu

Aixecar-se d’hora. Bon dia. Anar a córrer. Tornar cansada. Esmorzar suc de taronja amb galetes. Dutxar-se. Vestits amples i de colors. Passejar amb la Tona. Veure els amics i prendre una Coca Cola a la terrassa d’un bar. El solet a la cara. Tornar a casa i parar la taula. Dinar. Llegir fins agafar la son. Vint minuts de migdiada. Biquini, tovallola i crema solar. Autobús. Platja. Saltar onades. Jugar a pales. Xutar a marcar gol. Marcar gol. Escalar piràmides de cordes. Perdre l’autobús de tornada. Hola, com va? Dutxa. Crema after-sun. Colònia. Galtes rosadetes. Morè tímid. Tele. Sopar. Focs artificials al cel. Passejar sota la lluna amb les amigues. Gelat. Adéu, adéu. Bona nit. 

(Petons, abraçades, amor, tendresa, afecte. Tu.)

Moments (III): El bany

Pel meu aniversari van regalar-me un lot de bany. Hi havia xampú, gel de dutxa, pedres aromàtiques, espelmes i una esponja. Des de llavors no he trobat el moment oportú per treure’n profit. Si no era perquè tenia poc temps, era perquè no estava sola a casa, i si no, perquè tenia deures o exàmens. Avui, però, quan he vist l’oportunitat, m’hi he llançat de cap.

Era l’ocasió perfecta: els meus pares no hi eren, estaven amb el meu germà a l’hospital i s’hi quedarien tota la nit, he acabat els exàmens i no tinc deures. Així que quan he arribat a casa, cansada i afeixugada, he decidit preparar-me un bany. He omplert la banyera amb aigua tèbia, he posat quatre veles aromàtiques, he apagat els llums, he encès la música i me capbussat en l’aigua amb sabó de Liles. Quin relax! M’he estat cinquanta minuts a l’aigua i m’hauria quedat més, però encara havia de sopar i la son ja apuntava...

Ara sóc al llit, fresca i tranquil·la, més contenta que un pèsol. Apago el llum i... Bona nit.

Visita

Avui has tornat en forma de calfred. En forma de cançó. En forma de sospir. Has vingut acompanyat de records. Has entrat agafat de la mà de la brisa nocturna de primavera i t'has assegut al meu llit. M'has acariciat tendrament la mà i m'has fet pessigolles als peus. T'has acostat a la meva orella i m'has dit: "Estic allà, al racó, per si em necessites. No marxo."

I, evidentment, no marxes. Mai ho has fet.

Moments (II) : Un món imaginari

Em deixo emportar per les paraules.  Entren al meu cap sense demanar permís, travessen la pell amb tendresa però també amb fermesa i ronden per allà: ho oloren tot com si fos pa acabat de sortir del forn, s’asseuen a totes les neurones com si fos casa seva i miren i toquen els nervis i les artèries pensant-se que són seves.

Teixeixen un fil invisible entre elles que em transporten a un món imaginari. Un món de saviesa i de serenitat. Un món on no existeix el temps. On no hi ha portes per entrar i ho pots fer sempre que tu vulguis. I el millor de tot: no hi pot entrar ningú si hi ets tu. Un món d’evasió. Un món per viure eternament, perquè allà la mort et busca i no et troba.