La llum

la llavor és
flor


en potència

Si pogués escriure

Si pogués escriure escriuria que la primavera cuida les flors, que es tanquen a la nit i s'obren amb la llum. Que el sol és calent i ens acull, que el tenim als nostres ulls, i que desfà el gebre de la nit freda i llarga. Si pogués escriure escriuria que la nit té una força màgica que ens protegeix i ens regala els moments més bonics. Que la pell té secrets que no es poden revelar, que amaga sensacions i descobertes privades i íntimes i ens fa de porta cap al nostre interior. Que el cor s'expandeix quan estima, es fa gran i batega fort, però que es fa petit quan està trist.

Si pogués escriure escriuria poc a poc, deixaria que les meves mans fessin, sense control i sense cap pressa. Els meus dits farien les lletres, les paraules, la música de la prosa. Teixirien art i el decorarien amb més art.

Si pogués escriure ho escriuria tot.

Emma

Et tinc a sobre de les meves cames amb el cap recolzat a sobre del meu braç dret. Amb la mà esquerra t'acaricio la cara i t'aparto els cabells per veure com dorms. És tard i només ens il·lumina la llum de la lluna. La resta de Follets parlen sobre com els ha anat el dia, què senten i com estan. I tu somniques i respires fort.

Què deus estar somiant? M'imagino dins del teu cap un món ple de dracs i animalons fantàstics: fades, follets, sirenes... Tots compartint i vivint, feliços. I t'imagino a tu entre mig d'aquell món que t'has creat: voles amb els dragons, construeixes cabanes de tamany de miniatura,  jugues amb espases fetes de troncs, et banyes a un riu i menges fruits del bosc.

Llavors t'abraço una mica més fort i tu t'acomodes entre els meus braços, sospires i segueixes dormint. No puc evitar que em caiguin unes llàgrimes dels ulls en veure't així de petita i de bonica.

Que mai no perdis això que et caracteritza, aquesta essència tan ferotge que tens. Que mai ningú no et faci perdre aquesta energia i vitalitat. Que visquis, amb tot i de tot, amb els cabells despentinats i la roba bruta i que no t'importi. Que trepitgis fort, descalça, per sentir-ho tot. Que siguis forta i valenta, i que mai mai mai deixis de ser aquesta Emma tan i tan salvatge. 

Dia de les dones

En construcció

Ni puta
ni bruixa
ni monja
ni mare
dona sóc
senzillament
dona
i també puta
i bruixa
i monja
i mare
totes
em fan
dona
casualment
dona
possiblement
dona
arquitectònicament
dona

 

Begonya Pozo

 

8 de març: commemoració, record i suport a totes i cadascuna de les dones d'arreu del món. Sí, d'arreu del món. De les dones sotmeses, apunyalades, violades, condemnades, explotades, jutjades, assassinades, assetjades, de les àvies, mares i filles.

Avui és un dia de i per a les dones que lluiten i també de les dones que ja no poden lluitar. Un dia lila, d'empoderament femení, de reivindicació i de lluita. Un dia de declaració de guerra contra un sistema opresor, una dia combatiu.

Mentre caminava pel carrer, aquest matí, mirava al meu voltant i notava la complicitat de les mirades de les dones amb qui tant comparteixo: lluita, secrets i força.

Des del meu interior més profund comparteixo tota la meva energia per a guanyar aquesta lluita, per a ser considerada persona, i per a poder gaudir dels drets que ens pertanyen.  Perquè el feminisme no és res més que això: la reivindicació que nosaltres, les dones, també som persones. No vull els drets dels homes, no vull la igualtat amb homes: jo no vull ser considerada millor per ser dona, ni vull ser opressora, ni vull cobrar més per ser dona. Jo vull els drets de persona, vull ser considerada humana en tots els àmbits.

Avui, tota jo, sencera i salvatge, lluito i crido pels meus drets, pel que mai no ens han donat i ens intenten treure cada dia. I avui, 8 de març, a més de reivindicar els meus drets, els nostres drets, proclamo la nostra força, que sé de ben segur, que ens fa invencibles.




.