Càncer. Una paraula i tants significats. Tantes emocions. Càncer, creixement descontrolat de cèl·lules malignes. També se li pot dir com a malaltia que mata a gent estimada. O malaltia que t’enfonsa a tu i a la teva família, i als teus amics. Malaltia que de vegades surts endavant, però que d’altres et fa perdre una vida. Tothom pot tenir càncer: un nen, un adult, un jove, un ancià. El càncer pot amb tot. A més, no hi juga sol. Una vegada t’has curat d’un càncer, et diuen que tornes a quimio, perquè el tumor, ara, ha sortit en un òrgan pròxim a l’anterior. Et diuen que et curaràs, però t’hi estàs allà podrint a l’hospital. Se’t cau el pèl, vomites, et fa mal el cos, et sents impotent... Fins que un dia et donen la notícia de què el càncer és terminal, incurable. I llavors, sents que tot es va fent més petit. Que cada vegada ho veus menys, que es va allunyant, però no, ets tu que te'n vas, ets tu que no has sigut capaç de lluitar contra aquesta maleïda malaltia, ets tu que estàs marxant a poc a poc sofrint i fent sofrir als teus. Encara no hi ha cura per això, millor dit, per aquesta merda. No hi ha cura, estan investigant, però hem de saber que allà, mentre nosaltres hi som al pati de l’escola jugant a futbol o fent tardes de cine, s’estan morint nens i nenes, i ancians, ancians que podrien ser els teus avis.
Només hem queda dir-vos a tots vosaltres...
SIGUEU FORTS I NO US RENDIU MAI. No esteu sols.
