Les coses bones

Malgrat tot: les coses bones.

Malgrat la vulneració de drets bàsics d'un estat democràtic. Malgrat la repressió. Malgrat la censura. Malgrat els insults i les ofenses. Malgrat les agressions. Malgrat tot: les coses bones.

La gent lluitadora, valenta, ferma i forta. L'equip humà, el desplegament immediat de les associacions d'estudiants, els sindicats, les institucions, les assemblees, etc. Les iaies i les joves, les treballadores, les mares, les estudiants. Els bombers i els pagesos. Sense heroïcitat ni supèrbia, des de la pau i el respecte. Des de la lluita i el sentiment. Des del poble.

L'art de les pancartes i de la música. Les nits tancades a la universitat, les manifestacions alegres, un 1-O pacífic, festiu, multitudinari i democràtic.

Perquè el procés ha estat això: una festa per la democràcia, pels drets i per la diversitat. Totes unides per la mateixa lluita i combatent-la amb els mateixos valors.

Contra tots els malgrats: hem guanyat. Malgrat tot: les coses bones i l'amor.

camí

l'espera

L'estació de tren, tal i com és  - no-descripció.
Estic descalça, com aquells nois que es descalcaven quan no anaven amb la bicicleta. Als meus peus: la brisa, l'escalfor de l'asfalt, les ferides i els callos.
Noto els canvis de temperatura i els objectes punxants. La frescor i les pessigolles de la gespa. La suavitat també.
Estan preparats per a caminar: el camí.




el camí

un sender de sorra, amb pedretes. Gespa a banda i banda, de vegades fangal, de vegades seca. Els arbres fan ombra  -descripció. No paro de caminar: les passes.




les passes

Trepitjo fort, endavant. M'aturo per a respirar, i els peus senten. Em transmeten la saviesa de la terra. La fertilitat que em fa néixer allò que duc a dins, com les arrels d'un roure. Sóc una flor: la flor.




la flor

és germinada a la primavera, al bell mig de la primavera. La terra que l'acull, la gespa que l'envolta són fèrtils perquè han absorbit l'aigua de la pluja d'hivern i la llum de la primavera.
la llavor és flor en potència: germinada - germinant - flor: germinant.




germinant

La música l'acompanya, bateguen juntes, mateix tempo, mateixa intensitat: diferents timbres. La dolçor i la passió ballen juntes al voltant de la flor, a dins seu. La conformen i l'acompanyen, creixen rítmics.
Tot es remou per dins, hi ha un caos bonic, és l'ordre natural de la flor: la bellesa de la diversitat. I de cop ens topem: les dues que som dins d'aquesta flor tan bonica ens trobem lentament, convidant-nos a mirar-nos, tocar-nos i sentir-nos. Les nostres mans s'ajunten i formen una xarxa: la xarxa indestructible.





la xarxa indestructible

i això sóc jo finalment: un tot.  m'he construït una xarxa indestructible, m'he construït en una xarxa indestructible. la tinc: sóc una xarxa indestructible sobre el pic de la muntanya.




el pic de la muntanya

sóc al pic del camí, el puc dibuixar. I al mirall veig una Sandra al mar, forta. La Tona i jo ens acompanyem, equilibrant-nos. Veig quatre ocells que em guien i també m'acompanyen, em sobrevolen.
nedo i nedo. paro a respirar i m'omplo d'oxigen, de bellesa, d'amor, d'energia.
els braços forts, les cames resistents, el cap ple. em sento indestructible. El meu camí és de mar.




el meu camí és de mar

correció: el meu camí és.
des del pic: segueixo caminant.




segueixo caminant

Nus petit

De vegades sento un nus petit a la panxa, just on acaben les costelles, en el centre del meu tronc. I noto que és com un remoli que es va fent gran i gran. Va creixent i ocupa tots els buits del meu cos fins arribar al ossos i instal·lar-se-hi. Em fa unes pessigolles estranyes a les entranyes i tiba els meus llavis dibuixant un somriure. Fins i tot, aquesta energia arriba fins als ulls i em fa tenir ganes de plorar: és felicitat. Perquè ahir us deia: amb poc pots fer molt.


I jo amb poc puc fer-ho tot.

Papasseit

Ara que estic al llit
malalt,
estic força content.
-Demà m'aixecaré potser,
i heus aquí el que m'espera:
Unes places lluentes de claror,
i unes tanques amb flors
sota el sol,
sota la lluna al vespre;
i la noia que porta la llet
que té un capet lleuger
i duu un davantalet
amb unes vores fetes de puntes de coixí,
i una rialla fresca.
I encara aquell vailet que cridarà el diari,
i qui puja als tramvies
i els baixa
tot corrent.
I el carter
que si passa i no em deixa cap lletra m'angoixa
perquè no sé el secret
de les altres que porta.
I també l'aeroplà
que em fa aixecar el cap
el mateix que em cridés una veu d'un terrat.
I les dones del barri
matineres
qui travessen de pressa en direcció al mercat
amb sengles cistells grocs,
i retornen
que sobreïxen les cols,
i a vegades la carn,
i d'un altre cireres vermelles.
I després l'adroguer,
que treu la torradora del cafè
i comença a rodar la maneta,
i qui crida les noies
i els hi diu: -Ja ho té tot?
I les noies somriuen
amb un somriure clar,
que és el baume que surt de l'esfera que ell volta.
I tota la quitxalla del veïnat
qui mourà tanta fressa perquè serà dijous
i no anirá a l'escola.
I els cavalls assenyats
i els carreters dormits
sota la vela en punxa
que dansa en el seguit de les roderes.
I el vi que de tants dies no he begut.
I el pa,
posat a taula.
I l'escudella rossa,
fumejant.
I vosaltres
perquè em vindreu a veure
i ens mirarem feliços.
Tot això bé m'espera
si m'aixeco
demà.
Si no em puc aixecar
mai més,
heus aquí el que m'espera:
-Vosaltres restareu,
per veure el bo que és tot:
i la Vida
i la Mort.

Papasseit

Dona'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret.

Dona'm la mà i arrecera ta galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu

ens portaran la salabror que amara,
a l'amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar.

Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.