Papasseit

Ara que estic al llit
malalt,
estic força content.
-Demà m'aixecaré potser,
i heus aquí el que m'espera:
Unes places lluentes de claror,
i unes tanques amb flors
sota el sol,
sota la lluna al vespre;
i la noia que porta la llet
que té un capet lleuger
i duu un davantalet
amb unes vores fetes de puntes de coixí,
i una rialla fresca.
I encara aquell vailet que cridarà el diari,
i qui puja als tramvies
i els baixa
tot corrent.
I el carter
que si passa i no em deixa cap lletra m'angoixa
perquè no sé el secret
de les altres que porta.
I també l'aeroplà
que em fa aixecar el cap
el mateix que em cridés una veu d'un terrat.
I les dones del barri
matineres
qui travessen de pressa en direcció al mercat
amb sengles cistells grocs,
i retornen
que sobreïxen les cols,
i a vegades la carn,
i d'un altre cireres vermelles.
I després l'adroguer,
que treu la torradora del cafè
i comença a rodar la maneta,
i qui crida les noies
i els hi diu: -Ja ho té tot?
I les noies somriuen
amb un somriure clar,
que és el baume que surt de l'esfera que ell volta.
I tota la quitxalla del veïnat
qui mourà tanta fressa perquè serà dijous
i no anirá a l'escola.
I els cavalls assenyats
i els carreters dormits
sota la vela en punxa
que dansa en el seguit de les roderes.
I el vi que de tants dies no he begut.
I el pa,
posat a taula.
I l'escudella rossa,
fumejant.
I vosaltres
perquè em vindreu a veure
i ens mirarem feliços.
Tot això bé m'espera
si m'aixeco
demà.
Si no em puc aixecar
mai més,
heus aquí el que m'espera:
-Vosaltres restareu,
per veure el bo que és tot:
i la Vida
i la Mort.

Papasseit

Dona'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret.

Dona'm la mà i arrecera ta galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu

ens portaran la salabror que amara,
a l'amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar.

Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

La llum

la llavor és
flor


en potència

Si pogués escriure

Si pogués escriure escriuria que la primavera cuida les flors, que es tanquen a la nit i s'obren amb la llum. Que el sol és calent i ens acull, que el tenim als nostres ulls, i que desfà el gebre de la nit freda i llarga. Si pogués escriure escriuria que la nit té una força màgica que ens protegeix i ens regala els moments més bonics. Que la pell té secrets que no es poden revelar, que amaga sensacions i descobertes privades i íntimes i ens fa de porta cap al nostre interior. Que el cor s'expandeix quan estima, es fa gran i batega fort, però que es fa petit quan està trist.

Si pogués escriure escriuria poc a poc, deixaria que les meves mans fessin, sense control i sense cap pressa. Els meus dits farien les lletres, les paraules, la música de la prosa. Teixirien art i el decorarien amb més art.

Si pogués escriure ho escriuria tot.

Emma

Et tinc a sobre de les meves cames amb el cap recolzat a sobre del meu braç dret. Amb la mà esquerra t'acaricio la cara i t'aparto els cabells per veure com dorms. És tard i només ens il·lumina la llum de la lluna. La resta de Follets parlen sobre com els ha anat el dia, què senten i com estan. I tu somniques i respires fort.

Què deus estar somiant? M'imagino dins del teu cap un món ple de dracs i animalons fantàstics: fades, follets, sirenes... Tots compartint i vivint, feliços. I t'imagino a tu entre mig d'aquell món que t'has creat: voles amb els dragons, construeixes cabanes de tamany de miniatura,  jugues amb espases fetes de troncs, et banyes a un riu i menges fruits del bosc.

Llavors t'abraço una mica més fort i tu t'acomodes entre els meus braços, sospires i segueixes dormint. No puc evitar que em caiguin unes llàgrimes dels ulls en veure't així de petita i de bonica.

Que mai no perdis això que et caracteritza, aquesta essència tan ferotge que tens. Que mai ningú no et faci perdre aquesta energia i vitalitat. Que visquis, amb tot i de tot, amb els cabells despentinats i la roba bruta i que no t'importi. Que trepitgis fort, descalça, per sentir-ho tot. Que siguis forta i valenta, i que mai mai mai deixis de ser aquesta Emma tan i tan salvatge.