01 de setembre 2017

camí

l'espera

L'estació de tren, tal i com és  - no-descripció.
Estic descalça, com aquells nois que es descalcaven quan no anaven amb la bicicleta. Als meus peus: la brisa, l'escalfor de l'asfalt, les ferides i els callos.
Noto els canvis de temperatura i els objectes punxants. La frescor i les pessigolles de la gespa. La suavitat també.
Estan preparats per a caminar: el camí.




el camí

un sender de sorra, amb pedretes. Gespa a banda i banda, de vegades fangal, de vegades seca. Els arbres fan ombra  -descripció. No paro de caminar: les passes.




les passes

Trepitjo fort, endavant. M'aturo per a respirar, i els peus senten. Em transmeten la saviesa de la terra. La fertilitat que em fa néixer allò que duc a dins, com les arrels d'un roure. Sóc una flor: la flor.




la flor

és germinada a la primavera, al bell mig de la primavera. La terra que l'acull, la gespa que l'envolta són fèrtils perquè han absorbit l'aigua de la pluja d'hivern i la llum de la primavera.
la llavor és flor en potència: germinada - germinant - flor: germinant.




germinant

La música l'acompanya, bateguen juntes, mateix tempo, mateixa intensitat: diferents timbres. La dolçor i la passió ballen juntes al voltant de la flor, a dins seu. La conformen i l'acompanyen, creixen rítmics.
Tot es remou per dins, hi ha un caos bonic, és l'ordre natural de la flor: la bellesa de la diversitat. I de cop ens topem: les dues que som dins d'aquesta flor tan bonica ens trobem lentament, convidant-nos a mirar-nos, tocar-nos i sentir-nos. Les nostres mans s'ajunten i formen una xarxa: la xarxa indestructible.





la xarxa indestructible

i això sóc jo finalment: un tot.  m'he construït una xarxa indestructible, m'he construït en una xarxa indestructible. la tinc: sóc una xarxa indestructible sobre el pic de la muntanya.




el pic de la muntanya

sóc al pic del camí, el puc dibuixar. I al mirall veig una Sandra al mar, forta. La Tona i jo ens acompanyem, equilibrant-nos. Veig quatre ocells que em guien i també m'acompanyen, em sobrevolen.
nedo i nedo. paro a respirar i m'omplo d'oxigen, de bellesa, d'amor, d'energia.
els braços forts, les cames resistents, el cap ple. em sento indestructible. El meu camí és de mar.




el meu camí és de mar

correció: el meu camí és.
des del pic: segueixo caminant.




segueixo caminant