22 d’octubre 2013

Falta de criteri

Fa unes setmanes, el professor de filosofia ens va manar fer una redacció que parlés sobre la nostra opinió respecte la situació actual de Síria. Vaig quedar-me parada. Cada dia veig a les notícies els titulars que parlen de la guerra síria i de Bashar Al-Assad però mai m'havia parat a pensar què era el que en pensava jo sobre el tema. No tinc criteri per opinar sobre això.

Ahir, la meva classe va preguntar qui estava disposat a fer vaga aquest proper dijous. En un principi no vaig signar el full perquè pensava no fer-la. Penso que no em convé fer-la, els professors avançarien matèria i els únics que sortim perdent som els propis estudiants. Aquesta tarda, després de mirar la web del sindicat d'estudiants i d'analitzar la situació amb els meus pares, m'ha quedat clar que si jo no lluito pels meus drets ningú no ho farà per mi i que el meu futur el decideixo jo, no els polítics. M'ha costat decidir què és el que faré dijous.

Avui a la classe de socials, la professora estava explicant què era el sufragi censatari i la seva opinió sobre qui creu que hauria de votar. Coincideixo plenament amb el seu pensament: l'edat a vot no hauria de venir donada per l'edat, sinó per el grau de maduresa.

"¿Eres independentista?" Em preguntaven quan em veien amb la bandera estelada. Ara per ara, no entenc gaire de política, i no es per culpar-hi a algú, però em cansa el tracte que tenen amb els catalans i amb la terra catalana. Tampoc no m'agrada la gestió econòmica i no em sento representada pel govern central. "Però si tú no hablas catalán..." I què? Encara que no és veritat... "Ala!! Pero si tú eres del Madrid!" Això ja és massa! No s'ha de mesclar política amb cultura, i encara menys amb l'esport.

Poc a poc vaig observant el món, intento decantar-me per una cosa o una altra. Llegeixo la premsa cada dia: trec conclusions, comparo, penso... Poc a poc vaig tenint criteri i no em crec tot el que em diuen. D'aquí un any i 3 mesos faré 18 anys, llavors, ja podré votar qui vull que governi el país i, segurament, estaré més embolicada que ara.