He tocat més culs que en tota la meva vida. He dormit amb un saltamartí. He
sobreviscut una tempesta brutal. M’he llevat amb una boira que no em permetia
veure més enllà de dos metres. He cantat “Campanas de Belén” acompanyada del
Max a la guitarra i les veus de tots. He permès que la Núria intentés fer-me la
pitjor samarreta de Clan. He caminat en plena nit guiada per les cuques de
llum. He intentat travessar una riera saltant i m’he mullat les botes. He
moquejat i tossit per culpa d’un costipat. He caminat hores amb l’estomac buit.
He reflexionat i he debatut a altes hores de la nit. He estat a punt de ser
intoxicada amb una llet en mal estat. He caigut a càmera lenta a dins d’una
cova. He suat, he passat fred, m’he tacat les mans i la cara i la roba. He
plorat. He parlat amb la Mercè, amb la Laura, amb l’Alba, amb l’Álvaro, amb el
Marcos, amb la Mar... He abraçat i besat. M’he emocionat amb la carta del Xavi,
amb les abraçades i petons d’acomiadament de cadascuna de les unitats i amb els
discursos de les promeses. He oblidat el tros de pa de la Bet i hem picat una
tenda. He conegut més i millor a una part del meu voltant. He estat totemitzada
per la meva unitat. He fet acudits i bromes i moltíssims jocs de paraules. He
compartit atacs de riure amb només una mirada. He patalejat al terra i he fet
voltes en moments de bojeria màxima. He fet i he rebut les abraçades i petons
més sincers que mai. He estat el jo més natural.
He estimat. I ho he fet molt i molt fort.
He notat com la felicitat se m’escapava de les mans i no podia atrapar-la
tota.
Ha estat la vida sencera en dos dies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada