El mar. El mar, com sempre, seré, tranquil, calmat. Amb ones que passen desapercebudes. Arribo al passeig marítim, i quan sóc a punt de trepitjar la sorra blanca i fina, incomptable, em trec les xancletes i em perdo en el petit però gran desert. Busco un espai entre la multitud de gent. Estiro la tovallola que em vaig comprar a Londres, trec l’hamaca, amago el llibre de Paulo Coelho sota la bossa vermella, també de Londres, i poso el para-sol. Em poso crema solar a la meva pell blanca. M’estiro a la tovallola i m’intento relaxar. S’escolten de fons el trencament de les ones amb la sorra, els nens petits cridant, el tac tac de les pales de platja, les gavines volar... És tot tan tranquil. Em quedaria allà tota la vida. Tota. De sobte, em rebota una pilota al peu dret, obro un ull sigil·losament, i veig a una nena petita i molt bufona donant- me disculpes “Ho sento molt, perdó.” Quina nena més educada. Tenia els ulls de color verd. Devia tenir uns quatre simpàtics anys. Portava un banyador rosa, típic color de nena. Jo li vaig dir que no patís, que no m’havia fet mal. Em vaig aixecar i vaig anar cap a l’aigua. Primer vaig mullar-me els peus, després les mans. Vaig deixar-me de bestieses i em vaig ficar de cop. L’aigua era més calenta del que m’esperava. M’ en vaig anar on em cobria i em vaig fer la morta. M’encantava aquella sensació. Vaig estar una estona a l’aigua i m’ en vaig sortir. Ja tenia una mica de gana, així que vaig agafar l’entrepà de pernil dolç i vaig menjar-me’l tranquil·lament. Vaig estirar-me a la tovallola, i vaig començar a capficar-me a la lectura. "Podemos tener todos los medios de comunicación del mundo, pero nada, absolutamente nada, sustituye la mirada del ser humano" Aquesta frase tenia molta de raó. Aquella nena m’havia captivat. La seva mirada, la seva educació. Era al·lucinant. Potser ja no hi queden de nanos així. He tornat a casa, estava molt cansada, me pres una dutxa d’aigua tèbia i, sense sopar me anat a dormir. Ha sigut un gran dia, m’he quedat sorpresa. Bona nit.
Sandra.
1 comentari:
Guau, ¡está bien! (En realidad, tampoco me esperaba que estuviera mal)
Publica un comentari a l'entrada