Pensant

Hi ha dies que no  et ve de gust res. Dies que et quedaries tot el dia al llit, tapada i sense obrir els ulls. Dies que ja pot venir un exèrcit de pallassos amb els vídeos de caigudes més divertides del món i amb un repertori d’acudits de tota mena que no aconseguirien treure’t el més mínim somriure. Són uns dies que et sents sola i encara que estiguessis rodejada de mil persones seguiries sentint-te sola.

La por t’inunda, t’envaeix. Intentes fer-la fora de mil maneres però et persegueix fins deixar-te dèbil, indefensa. I plores, et passes el sant dia plorant. I també la santa nit. Tens malsons. I plores més. Tot se’t fa massa gran. Intentes amagar-te en llibres, en cançons, escrivint, mirant els estels... però sempre et troba. 

El pitjor és que saps els motius pels quals estàs així però no t’atreveixes a parlar-los amb ningú. 

Odio aquests dies (setmanes) que la gana marxa, les forces desapareixen i les cames et pesen.

El manuscrit de les bèsties

Quan anava a primer d'ESO, una de les lectures obligatòries de llengua catalana era 666 calaixos, de Jordi Folck. Dedicàvem una de les tres hores que en teniem de català per fer la lectura en veu alta i un per un. Potser va ser aquest el motiu pel que no em va agradar el llibre. Se'm feia pesat, no em semblava una lectura amena i si em perdia no podia rellegir-lo perquè el llibre no ens el podíem emportar a casa. Quan vam acabar-lo vaig prometre no llegir cap llibre d'aquest autor (fins i tot vaig acabar odiant l'hora de lectura catalana de l'institut).

Aquest any les coses han canviat. Ja faig quart i les lectures les fem a casa (com ha de ser a quart, a primer i a tots els cursos...). El llibre d'aquest any també resulta ser del Jordi Folck: El manuscrit de les bèsties. Ens el van donar dos dies abans de començar la setmana santa i quan vaig saber que el llibre era d'aquest autor em vaig desil·lusionar.  El dilluns vaig haver de trair-me i no vaig poder complir la meva promesa (haig de llegir-me el llibre per no suspendre la part de lectura). Pensava que la lectura seria avorrida, obligada, però estava totalment equivocada. El llibre m'ha enganxat tant que ahir vaig adormir-me a les dues de la matinada. Avui, però, he mirat de no fer migdiada per tal que a dos quarts de dotze ja m'entri la son...

Aquí escric que desfaig la meva promesa: potser sí que em llegeixi algun llibre més d'en Jordi Folck. 

Yo quiero ser inventor

13º CONCURSO DE NARRATIVA EN CASTELLANO

El colegio público l'Eramprunyà  y la comisión de Coordinación lingüística convocan el 13º concurso de narrativa en castellano.

El tema de este año ha sido "Yo quiero ser inventor".

Pseudónimo: Rubia

Curso: 3º A (Primaria)

Nº de lista: 19

Tema: Yo quiero ser inventor.

Alguien ha inventado el ventilador igual que las gafas. Y yo de mayor también me gustaría inventar algo. Pero claro para eso hay que pensar mucho, mira mientras explico algo más voy pensando.

Mira, ahora que me acuerdo yo siempre sueño, y una vez soñé que iba a inventar como con tren pero con alas para volar. ¡Ah! Claro cuando mas lo pensaba mas seguro lo veía. Pero eso solo era un sueño y puede ser que no pase pero a lo mejor si.

¡Y ya se me ha ocurrido! Voy a inventar un idioma nuevo. Ha y no solo idiomas, si no también colores.

¡Y cosas, cosas muchas cosas más!

Este es el relato que escribí para participar en el concurso de narrativa castellana cuando tenía 9 años. Lo he copiado de la revista escolar de ese curso (2005-2006) y he mantenido todas las faltas (ortográficas, gramaticales...).

PRIMAVERA

Els rajos de sol s’escolen per les finestres, el vent espanta els núvols, les flors juguen amb l’aigua dels rius, els ocells s’adormen a l’ombra dels cirerers... 

Ja hi som a la primavera!