Hi ha dies que no et ve de gust
res. Dies que et quedaries tot el dia al llit, tapada i sense obrir els
ulls. Dies que ja pot venir un exèrcit de pallassos amb els vídeos de
caigudes més divertides del món i amb un repertori d’acudits de tota mena que
no aconseguirien treure’t el més mínim somriure. Són uns dies que et sents
sola i encara que estiguessis rodejada de mil persones seguiries sentint-te sola.
La por t’inunda, t’envaeix. Intentes fer-la fora de mil maneres però et
persegueix fins deixar-te dèbil, indefensa. I plores, et passes el sant dia
plorant. I també la santa nit. Tens malsons. I plores més. Tot se’t fa massa
gran. Intentes amagar-te en llibres, en cançons, escrivint, mirant els estels... però sempre et troba.
El pitjor és que saps els motius pels quals estàs així però no t’atreveixes a parlar-los amb
ningú.
Odio aquests dies (setmanes) que la gana marxa, les forces desapareixen i les cames
et pesen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada