Quan anava a primer d'ESO, una de les lectures obligatòries de llengua catalana era 666 calaixos, de Jordi Folck. Dedicàvem una de les tres hores que en teniem de català per fer la lectura en veu alta i un per un. Potser va ser aquest el motiu pel que no em va agradar el llibre. Se'm feia pesat, no em semblava una lectura amena i si em perdia no podia rellegir-lo perquè el llibre no ens el podíem emportar a casa. Quan vam acabar-lo vaig prometre no llegir cap llibre d'aquest autor (fins i tot vaig acabar odiant l'hora de lectura catalana de l'institut).
Aquest any les coses han canviat. Ja faig quart i les lectures les fem a casa (com ha de ser a quart, a primer i a tots els cursos...). El llibre d'aquest any també resulta ser del Jordi Folck: El manuscrit de les bèsties. Ens el van donar dos dies abans de començar la setmana santa i quan vaig saber que el llibre era d'aquest autor em vaig desil·lusionar. El dilluns vaig haver de trair-me i no vaig poder complir la meva promesa (haig de llegir-me el llibre per no suspendre la part de lectura). Pensava que la lectura seria avorrida, obligada, però estava totalment equivocada. El llibre m'ha enganxat tant que ahir vaig adormir-me a les dues de la matinada. Avui, però, he mirat de no fer migdiada per tal que a dos quarts de dotze ja m'entri la son...
Aquí escric que desfaig la meva promesa: potser sí que em llegeixi algun llibre més d'en Jordi Folck.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada