Mentre tornava a casa, ja de nit, he decidit entrar-hi. Acabo de fer un viatge llarguíssim. He anat a parar a un lloc llunyà, un món apartat. Ara hi sóc al bell mig d'una muntanya verda que la neu ha cobert de blanc i hi fa un fred que gela les pedres. Un vell m'ha fet una xocolata calenta i m'ha convidat a seure davant de la llar de foc.
Des d'aquí hi veig el cel, estelat, i el cim de la muntanya. La claror del foc m'il·lumina els peus només, la manta reposa a l'esquena, la tassa em calenta les mans i l'aire fred em fa arronsar les espatlles. El piano que sona de fons cobreix la casa amb una aurèola nostàlgica. Aquí, només es pot callar, sentir la música i gaudir del pas del no-temps.
Aquest lloc recull les memòries d'uns moments que mai he viscut. Recull imaginacions i cançons, paraules i amics, amor i poemes. El temps no ha marcat aquests records.
Un altre dia hi tornaré a entrar, a la casa de pedra. Quan me n'oblidi de qui sóc. O quan enyori la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada