Capses

Tinc un prestatge a la meva habitació on hi ha dues capses. Una és de cartró de colors freds: té ratlles blaves i cercles verds i el fons és una mescla de liles i grisos difuminats. L’altra és de fusta, envernissada i pintada de color blanc. Cada any són més grans per anar-hi ficant més coses dintre, tot i això, la capsa blanca té unes dimensions molt més petites que la de cartró.

Aquest any a la verda he ficat cançons que he conegut recentment, poemes recitats, la posta de sol del capvespre del 14 d’agost, el bany nocturn a l’aigua calenta de la platja i el fred de després,  l’aniversari del primer any de l’Emma, l’arribada de la meva àvia, moltes conversacions i abraçades dels amics.  A la blanca, però, he ficat poques coses: alguna nit de febre, malsons, dies de pluja tristos i freds i algun que d'altre ensurt.

Després d’haver-hi ficat tots aquests moments a les respectives caixes, les he tancat. La capsa de cartró és lleugera i es pot moure amb facilitat. De vegades la baixo i jugo amb les coses que hi ha dintre. L’he tacada amb cura i l’he posat en un lloc visible, perquè no se m’oblidi on és i perquè sigui accessible i pugui agafar-la cada cop que ho necessiti. La capsa blanca és més pesada que la de cartró i, a l’hora de tancar-la, m’he assegurat que sigui difícil d’obrir. Fins i tot, l’he deixat a dins de l’armari, entre la roba de quan era petita, i així m’asseguro no estar ensopegant tot el dia amb ella.