Amagàvem el nostre secret entre mirades delatadores i somriures evidents. Un cop d’ullet per saber quan havia de seguir-te i una hora entre examen i examen. “On aneu?” ens preguntaven, “A estudiar” responíem a l’uníson. Quan no ens veien, llavors, un somriure còmplice. Amagàvem el nostre amor entre la fonètica i Plató. L'aprovat el teníem segur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada