La metafísica de la vida és clarament tangible, de vegades.
Reposar la mà al lateral de la panxa, just a sota de les costelles, quan t'adorms.
Sentir els batecs del teu cor en mi, al meu interior, quan el meu cap queda mort a sobre del teu pit.
Escoltar les inspiracions lentes, ronques, profundes i llargues.
S'atura el temps cada cop que la vida dorm, i s'allarga, i s'estira. La concepció d'infinit pren forma de cos: tranquil·litat, ausència i bellesa infinites.
Et miro i et fotografio amb els ulls: tota, absolutament tota la vida en un sol moment, en un petit instant que ara queda aturat per sempre.
Em quedaria aquí,
em quedo aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada