Avui algú m’ha
dit que estic guapa. I en el moment li he somrigut.
Llavors al tren m’he
posat a llegir reflexions meves dels últims sis mesos i m’he vist guapa en
aquest creixement intern i personal que he fet.
A casa m’he
provat la samarreta que m’ha donat avui la M: “Som filles de la Història i la
Lluita Feminista” i m’he vist guapa vestida de lila.
M’he recordat en
la conversa d’aquest matí amb la N sobre els mitjans de comunicació, el
sensacionalisme, el control de masses, l’acceptabilitat moral en els programes
televisius... i tot de reflexions que se m’han anat ocorrent de tornada a la universitat
i m’he trobat guapa en aquesta discussió enriquidora.
M’he pensat en
unes birres ràpides al vespre perquè no tenim cap altre moment on coincidim el Q
i m’he imaginat guapa envoltada de la gent que m’estimo.
M’he mirat al mirall, de cara i de perfil. I m’he
mirat els pits i el cul. M’he fixat la mirada en mi mateixa, en els meus ulls
que últimament brillen molt, m’he somrigut i m’he dit: estàs guapa, Sandra.
I és ben veritat,
quan avui m’han dit que estava guapa no li he donat més importància, però ara
que m’ho miro amb perspectiva penso que estic guapa, perquè ve l’estiu, perquè
estic feliç, i perquè torno a estimar fort això que m’envolta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada