Avui has tornat en forma de calfred. En forma de cançó. En forma de sospir. Has vingut acompanyat de records. Has entrat agafat de la mà de la brisa nocturna de primavera i t'has assegut al meu llit. M'has acariciat tendrament la mà i m'has fet pessigolles als peus. T'has acostat a la meva orella i m'has dit: "Estic allà, al racó, per si em necessites. No marxo."
I, evidentment, no marxes. Mai ho has fet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada