Tot torna al seu
lloc. Les aigües del riu desbordat tornen al seu cabal. Fins i tot, hi passa
més aigua pel riu. Després dels dies de pluja, el sol treu el cap d’ entre els
núvols i aquests, espantats, fugen ràpid perquè no els necessitem.
Els problemes
queden tancats al pot de les coses inútils i no hi poden sortir. Abans no hi
cabien, eren problemes massa grans però, poc a poc, s’han anat empetitint fins
al punt de ser quasi invisibles, minúsculs. Ja no pesen res, vaig caminant i em
sento lleugera, sense cap pes a l’esquena.
Durant el dia
somric a tothom, estic feliç, contenta, tranquil·la. I durant la nit ja no hi penso gaire, llegeixo i escolto música. M’aixeco amb ganes, respiro
profundament, m’hi veig capaç perquè sé que ho sóc.
Sóc una muntanya
russa! Uhhhhhhh! Ahhhhhhh!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada