El mar

Miro l’horitzó. Estic ajaguda contemplant el mar. Sóc absent de qualsevol soroll i de qualsevol moviment excepte el de les ones.

El vent bufa, juga amb els meus cabells. La sorra s’escapa de les meves mans, entre els dits. Els vaixells floten pel mantell blau, tranquil. Els mariners fan hola amb la mà. Les gavines volen sobre el meu cap, m’espien des de el cel blau i serè.  Els peixos juguen a fet i amagar. Els rajos de sol abrusen les meves galtes. 

Sento que puc tocar la tranquil·litat amb la punta dels meus dits. La toco, també toco el temps, la calma, la felicitat. Però també la por, l’angoixa, i de lluny, la mort.

L’espera és llarga, però m’agrada. Hi sóc tranquil·la. Fa calor però no m’assedega. Passen els mesos, els dies, les hores,  i jo aquí, t’espero.

Decidida m’endinso al mar. Ballo amb ones. Em submergeixo i m’hi sumo al joc dels peixos. Les gavines ja no em veuen. Els mariners s’allunyen en els seus vaixells.

Em deixo emportar per les onades. Noto com la meva respiració es relaxa. Els batecs del meu cor segueixen el compàs de l’aigua. Poc a poc deixo de formar part de mi per fondre’m amb l’oceà. Som dos, som un.

Em sento relaxada, asserenada, feliç. Acluco els ulls, me’n vaig. Un, dos i tres. Hi era i he marxat.