Les crisàlides es transformen en papallones i aquestes s'endinsen al vol. El vent xiula i les fulles responen amb un moviment lent però constant. El cel és blau, serè: ni un núvol. El sol brilla i dispara rajos que traspassen la pell, em cremen, però m'agrada. La gespa, humida, desprèn l'olor de l'estiu. Escolto la melodia de la natura, la banda sonora de la vida. Em faig la morta a la superfície i m'adormo sota una cascada. L’aigua regalima pel meu cos nu, suau. M’acaricia les galtes, el coll, el pit i després, verge, mor en el meu melic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada