L'estiu interminable

Les mil i una picades de mosquit a les cames. Les nits que renombràvem els estels assenyalant-los amb la mà: “No no, aquell no, aquell!”. La margarida a l’orella que em feia un aire alegre. El passeig en barqueta pel llac del Parc de la Ciutadella. Els peixos de colors que decoraven l’aigua de Les Fonts de l’Algar. El concert de Manel a Tarragona. Els vaixells que imaginàvem nostres del port de Roses. Les espelmes que il·luminaven l’aniversari a la platja. Les formigues que s’escolaven a la pizza. Les paelles a la platja de Vilanova. El twister i les postures inversemblants. Els gelats de nata que em tacaven la punta del nas i les orxates de la Jijonenca. Els bancs de sorra que eren “a prop”. Les caminates pel bosc infinit d’Esterri d’Àneu. Les cremades d’esquena i carxots per la crema escassa. Els desitjos que vàrem demanar la nit del 12 d’Agost als estels fugaços. Els banys entre roques i petons a la platja de Portitxol. Les nits de pluja estirats al llit mirant el cel. Les mandres matineres d’hora y mitja fent el gos. Les fotos d’albes i postes de sol. La xancleta perduda a Port Aventura. Les baralles i lluites a la piscina que sempre guanyaves. La mànega que dispara aigua congelada que tant odio. 
La guitarreta que no parava muda ni un segon. L’encens que em vas regalar que no m’agrada gens però l’encenc igualment. Les paxanguetes de bàsquet a les 12 de la nit. La guerra bruta amb ous, farina, fang... Els petards de la nit de Sant Joan, sempre tan màgica. Les mil cançons que em vas ensenyar i que tant m’agrada escoltar. Les rialles, els somriures, l’afecte, la dolçor, l’amor... de l’estiu que semblava interminable.