Dorms.
La teva respiració és lenta i tranquil·la. El teu cos és nu. La llum de la
lluna que s’escola per la persiana el fa brillant. La calor d’estiu ens fa
suar. Silenci, només s’escolta el teu respirar. Tot es obscur. El teu cos em
crida i jo m’hi apropo. Els meus dits parteixen dels peus, recorren les teves
cames, acaricien la teva cintura, el teu melic; cavalquen sobre el teu
ventre i descansen en els teus pits. La teva respiració s’accelera. L’altra mà
t’aparta el serrell de la cara i baixa fins el clatell. T’agafo el cap amb
força i et faig meva. Acluques els ulls i sospires. Agafes el llençol bruscament. Crido. La teva respiració
és ràpida, jo m’ofego. Les boques s’obren, els meu alè es fon amb el teu. Som
dos, som un, som nostres.
Dorms.
La teva respiració és lenta i tranquil·la. Els raigs de sol s’escolen per la finestra i
em desperten bruscament. Obro els ulls, em giro, t’aparto el serrell de la cara
i et faig un petó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada