05 de setembre 2013

Dorms

Dorms. La teva respiració és lenta i tranquil·la. El teu cos és nu. La llum de la lluna que s’escola per la persiana el fa brillant. La calor d’estiu ens fa suar. Silenci, només s’escolta el teu respirar. Tot es obscur. El teu cos em crida i jo m’hi apropo. Els meus dits parteixen dels peus, recorren les teves cames, acaricien la teva cintura, el teu melic; cavalquen sobre el teu ventre i descansen en els teus pits. La teva respiració s’accelera. L’altra mà t’aparta el serrell de la cara i baixa fins el clatell. T’agafo el cap amb força i et faig meva. Acluques els ulls i sospires. Agafes el llençol bruscament. Crido. La teva respiració és ràpida, jo m’ofego. Les boques s’obren, els meu alè es fon amb el teu. Som dos, som un, som nostres.


Dorms. La teva respiració és lenta i tranquil·la. Els raigs de sol s’escolen per la finestra i em desperten bruscament. Obro els ulls, em giro, t’aparto el serrell de la cara i et faig un petó.