Albert Montilla Garrido, estudiant. Barcelona.
Existeix una vertadera crisi en l’ambient de l’educació. Per què estic
desmotivat per anar a l’escola? Per què sento que hi perdo el temps i hi vaig a
passar una mala estona? Com s’ha arribat a crear un espai d’avorriment on el
professor dicta una classe en ple segle XXI? Per què els alumnes no entenen el
raonament matemàtic o aprenen a comprendre el que llegeixen? És el sistema el
que està mal plantejat. Els professors es limiten a ensenyar una veritat i l’alumne
a callar. El sistema educatiu no s’ha adaptat als canvis de la societat. Les
qualificacions o notes comparen l’individu i el seu aprenentatge amb una escala
estàndard. Fet que contradiu la concepció de cada individu és únic, singular i
irrepetible. Un número estableix quin tipus de persona ets, i això crea conflictes
a nivell cognitiu. A l’escola els alumnes competeixen per ser els millors des
de molt petits. Les classes es divideixen en guanyadors que obtenen
reconeixements i perdedors que no es tenen en compte. Si de veritat volem
millora en el futur és necessari que eliminem aquesta obsessió per l’excel·lència
curricular i l’èxit individual i comencem a treballar els valors enfocats en la
cooperació i el benefici comú.
El Periódico de Catalunya, 16 de Diciembre de 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada