La meva família

Un pica pica molt generós. Una sopa de galets de Nadal bonisima. Un fricandó extremadament apetitós. Turrons i cava de postres. Una tarda repleta de jocs en família: el trivial (on mai guanyo), les cartes, el dòmino, l' UNO, el parxís... Cançons a la ràdio que fan ambient, l'àvia que dorm asseguda (no sé com s'ho fa...), el tiet que fa la guitza delatant les respostes, aix... 

Ara m'arracono al sofà amb la gossa a la falda, menjant les famosíssimes "bolitas de coco" de cada Nadal i penso en quant me n' alegro d' haver nascut on he nascut, d'estar on estic i d'haver-me tocat la família que m'ha tocat i, siguin quines siguin les circumstàncies, estem aquí tots junts, estimant-nos, que és l'important.

La meva família, que me l'estimo el dia de Nadal i els 364 dies restants de l'any.