Quan
coneixes una persona amb la que estàs disposada a compartir minuts
i hores de la teva vida has de rumiar-ho molt. Has de
pensar en els avantatges, que són molts, però no t'oblidis dels
desavantatges, que també en són molts... Has de saber que faràs del
teu temps lliure, el vostre temps lliure; de les teves alegries, les
vostres alegries i; com sempre es diu (encara que no sempre és
així), fareu de les penes individuals, penes col·lectives. Tot
això és molt bonic, sí, però a l'hora de dedicar-hi part del
temps que en tens per tú (per coneixe't, per distreure't, per
gaudir, etc.) a aquella persona, ja no ho és tant, de bonic. Encara
que és bo tenir a estimats al teu costat, abans de decidir-hi qui
vols que hi entri a la teva vida, pensa't-ho molt, pensa't què és
el que de veritat paga la pena i tot alló que podràs treure'n de
profit. Desfes-te de tota aquella gent tòxica que és a prop teu,
perquè l'únic que s'aconsegueix és la possiblitat de convertir-te
en una d'elles. Y sobretot, no facis promeses que no pots complir.
Veus com això de sincronitzar vides no és tan fàcil? Pensa primer
en sincronitzar-te amb tu mateix, per després poder sincronitzar-te
amb algú altre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada